
DANZA DE LA PRIMAVERA
Brotes, rebrotes y retoños en esta higuera nos anuncian ¡qué llega la primavera! Y para celebrarlo nada mejor que una danza. ¡Disfrutadla!
Febrer m'ha duït la carta tan precisa:vol que els lilàs s'obrin pels ditsi, en el cor, m'hi creixi una palmera. Què exigent que ve la primavera! Què exigent que ve la primavera, i el meu cor tan malaltís, tenc por que es cremi dins de la foguera, no puc desfer-me del seu encís. No puc desfer-me del seu encís, obrir les branques i ballar amb ella,pentinar-me al seu vent la cabellera, cantar les llunes de les seves nits. Cantar les llunes de les seves nits,cantar vermells de la tardor,cantar el silenci de la nova neu,cantar, si torna, el dolorós amor. Cantar, si torna, el dolorós amori néixer un poc més en l'intent,i créixer un poc més cada entretempsi volar amb el vent i les noves llavors.Volar amb el vent i les noves llavors;qui sap on el vent em portarà, a dins el cor d'una terra antiga, o creixeré al fons de la mar. Febrer m'ha duït la carta tan precisa:vol que els lilàs s'obrin pels ditsi, en el cor, m'hi creixi una palmera. Què exigent que ve la primavera!
Febrero me ha traido una carta muy precisa, quiere que las flores se abran en mis manos, y que en el corazón me crezca una palmera. ¡Que exigente que viene esta primavera! Y mi corazón tan enfermo, tengo miedo de que se queme dentro de la hoguera, no puedo deshacerme de su hechizo. Abrir las ramas, bailar con ella, peinarme al viento los cabellos, cantar a la luna con sus noches, cantar al rojo del atardecer, cantar al silencio de la nueva nieve. Cantar si vuelve el doloroso amor y nacer un poco más en el intento y crecer un poco más a través del tiempo, y volar con el viento y las nuevas simientes. Quién sabe donde nos llevará el viento: dentro del corazón de una tierra antigua o quizá en el fondo del mar.